Calvià

L'IES Son Ferrer pertany al municipi de Calvià, situat al sud-oest de l'illa de Mallorca i limítrof amb els municipis de Palma de Mallorca a l'est, Andratx a l'oest i Puigpunyent i Estellencs al nord. Té una extensió de 145 quilòmetres quadrats i per la seva configuració geogràfica gaudeix d'alguns dels millors paisatges de la costa mallorquina, amb la serralada de Na Burguesa, amplis pinars i ametllers, i una variada vegetació autòctona, a més d'una costa amb interessants paratges (Cap de cala Figuera, Malgrats…) i 26 platges, cadascuna amb característiques pròpies. Les aigües corren als vessants de Palma i Andratx. El clima és mediterrani amb una mitjana de 27ºC/ 78'6 F a l'estiu i 14ºC/ 52'7 F a l'hivern, amb més de 300 dies de sol, i unes precipitacions escasses, de menys de 400 mm/any a la costa, que s'incrementen progressivament a l'interior muntanyós fins al 600 de Calvià Vila.La població de Calvià ha crescut des de 2.690 habitants el 1960 als 47.707 del 2005, un creixement explosiu que continua avui en dia. Es caracteritza per ser principalment jove i urbana, amb una procedència sobretot peninsular —especialment andalusa i en particular de Granada durant molts d'anys— i europea —anglesa i alemanya en una gran majoria—, el que explica en gran part els problemes d'integració lingüística respecte al català. En els darrers anys s'han afegit significatius fluxos d'immigrants llatinoamericans, els fills dels quals comencen a arribar als centres educatius.
La població es distribueix en les tres zones geogràfiques determinades pel relleu:
a) La zona del vessant occidental de la badia de Palma, que va des el límit de Palma fins al cap de cala Figuera, i que comprén nuclis costaners com Cas Català, Illetes, Bendinat, Portals Nous, Costa d'en Blanes, Son Caliu, Palmanova, Torrenova, Magaluf… Domina un hàbitat d'hotels i aparthotels, junt amb primeres i segones residències que són indistintament de tipus bloc i xalet; la població està molt relacionada amb la ciutat de Palma, per motius laborals i comercials, que explica la relativa abundància de segones residències; i compta, com equipament educatiu, amb un institut en Bendinat, varis col·legis de primària i amb un centre de'ensenyament internacional.
b) La zona meridional que va des del cap de cala Figuera fins al cap Andritxol, amb els nuclis de Son Ferrer, El Toro, Santa Ponça, Galatzó, Costa de la Calma, Peguera… La població està més allunyada de Palma, que explica que hi hagi relativament menys segones residències. Compta com equipament educatiu amb un institut a Santa Ponça i altre en Son Ferrer i amb varis col·legis de primària i un centre privat, el Skal. Aquesta zona està situada entre sa Porrassa i el Toro, devora el Puig de Saragossa i l'àrea boscosa de Cala Figuera.

c) La zona de la vall interior, entre les serres de na Burguesa i sa Tramuntana, té dos nuclis, Calvià Vila i es Capdellà, i manté una important població autòctona, que viu en un hàbitat més tradicional tant en la trama urbana com en les cases de camp, i que després d'anys d'estancament està tornant a créixer amb les segones residències i la vinguda d'immigrants europeus, sobretot alemanys. Compta com equipament educatiu amb dos col·legis de primària.
Totes aquestes zones es troben comunicades per una moderna xarxa viària, que permet desplaçaments entre si i amb la resta de l'illa, ens caracteritza i pel Passeig Calvià, que permet caminar, fer esport i gaudir dels parcs infantils. Però es pateix un problema fonamental, l'excessiva pressió humana sobre el territori, que ha malmés importants extensions de la costa, afectant o destruint alguns indrets naturals molt valuosos, i pressionant sobre la xarxa viària i altres serveis públics, el que produeix ocasionals però molestes disfuncions en el transport, el subministrament d'aigua, el clavegueram...
L'economia de Calvià es basa fonamentalment en el sector turístic, amb més del 80% del PIB i del traball, encara que també subsisteix una petita producció agrícola i ramadera en l'interior, i una activitat industrial concentrada en el polígon de Son Bugadelles i en els mateixos nuclis urbans. La infraestructura turística del municipi és una de les més importants d'Europa i ofereix una oferta molt ampla, tant en instal·lacions hoteleres com en serveis complementaris, esportius i d'oci. El turisme pateix dos greus problemes: la massificació que comporta un excés de turistes de petita despesa i que carreguen molt els serveis públics, i l'estacionalització en l'estiu que fa augmentar l'atur en l'hivern. A més, s'afegeix que les abundants oportunitats de feina, amb poca especialització professional, en el turisme i les activitats terciàries relacionades promouen un abandonament tempraner dels estudis, i que aquests s'enfoquen sobretot a cercar feina en aquestes activitats, amb perjudici d'una major i adient diversificació cap al sector industrial i altres serveis del sector terciari. La clau del futur turístic és la defensa del medi ambient, amb la necessitat de promoure en les escoles i instituts una educació respectuosa i de implicar als ciutadans del municipi a través de l'aplicació de l'Agenda Local 21, un document en el qual es basen les polítiques municipals per promoure el desenvolupament sostenible.
Els orígens històrics de Calvià es remunten a la prehistòria, pretalaiòtica i talaiòtica, com mostren les nombroses restes arqueològiques, la més important de les quals és al Puig de sa Morisca. Les èpoques romana i altomedieval cristiana són poc conegudes. El primer document on apareix el nom de Calvià correspon a l'època de la dominació musulmana. La costa de Calvià és el lloc principal d'un rellevant fet històric, el desembarcament a Santa Ponça del rei Jaume I el 1229 per conquerir Mallorca, començant la segona època cristiana, de la qual queden torres de defensa per protegir la zona dels atacs dels pirates, fars per ajudar la navegació, i cases de possessió en les grans propietats agràries.

Son Ferrer

El nucli de Son Ferrer era una antiga propietat rústica de Calvià, que va ser urbanitzada en els anys 70, amb cases unifamiliars i alguns blocs d'apartaments, i que compta amb importants jaciments arqueològics —com un túmul (cova artificial funerària), talaiots i altres restes megalítiques—, i un paisatge natural i agrari molt atractiu. Tenia el 2005 una població de 5.313 habitants. Compta amb aquest institut, que dóna servei també als nuclis propers d'El Toro (2.187 habitants), Palmanova (6.599), Magaluf (4.346), Cala Vinyes… que conforma una zona amb gairebé 20.000 habitants.

IES Son Ferrer

L'IES Son Ferrer és un centre d'educació secundària que també incorpora altres estudis de formació professional (veure l'apartat Estudis - Cicles Formatius).

fotos ies


IES Son Ferrer

C/ Còndor, 9
07181 Son Ferrer (Calvià)

Telf: 971.230.470

On es

Notícies